Blog

La porta, el picot i l'alcalde maldestre

La importància de la conllevància entre el picot, el bon home, el nou estadant i la mort d'un home molt ruc

La débâcle
Arbres altius, però amables. Cases formidables, però discretes. Grups de nois locals fan exercici pels carrers.

La porta és de doble batent i s'obre a un immens vestíbul. Al dedins hi ha el que en temps pretèrits s'hauria anomenat escala imperial—una tipologia específica d'escala que es pot trobar representada en mants palaus europeus. Malgrat la referència classicista, i els volums tradicionals permanentment evocats per la mansió, l'habitatge és radicalment modern. Fruit d'un obsés de la tecnologia, la casa és plenament automatitzada: prems un botó i se't cou un ou ferrat. Un antic hoste comenta que quan llegeix un llibre a la biblioteca de la mansió i ha d'anar al lavabo té la impressió que estigui travessant Versalles. No s'està per poc, ni per brocs. La fisiologia mana i és poc amiga de distàncies.

A les nits, la casa s'impregna d'un profund silenci. Com si sortís de les moquetes, no corre ni el bri d'aire, ni se sent cap bellugadís. El paisatge de les finestres, en la foscor, és una natura verament morta, estàtica. Ja sigui en la verdor, ja sigui en la blancor, la natura és tan somnolent que es podria creure que el temps es va deturar en un moment indeterminat. Sort de les estacions.

Emperò, a l'albada explota el terrabastall. Cap a les 5 del matí el picot comença el seu concert eclèctic. Cop, cop-cop. Cop-cop-cop. Cop. L'agosarat malda per perforar el formigó armat del palau brutalista. El propietari va haver de cobrir uns quants forats que el destre bec del picot va oferir a la façada de la seva mansió. Tip dels forats i dels concerts, va agafar les maletes i va marxar.

El nou estadant del palauet ha fet les paus amb el picot. Han acordat que pot perforar les parets de la mansió els dilluns i dijous, que és el dia en el qual hi ha Tora a la sinagoga i els serveis comencen més aviat i ja no ve d'aquí. En el fons, llevar-se amb l'albada al so del picot és preferible al despertador-torradora-wifi que el propietari constructor-de-la-mansió va instal·lar al dormitori principal en un atac d'immodèstia. Vista la dimensió del dormitori, el nou estadant pensa en els motius que no van empènyer aquell bon home a construir una pista de tennis: sobra molt d'espai al dormitori.

Diuen que una vegada un senyor molt ruc va pagar uns quants milers de pempis per ser convidat a la mansió. El mateix senyor tan ruc va fer enderrocar una paret d'una sala de reunions i la va moure vint centímetres enllà perquè la nova taula de reunions no hi cabia. Avui aquella sala de reunions conté un valuós exemplar de la convocatòria del referèndum. Desconeixem si aquest senyor tan ruc paga els picots perquè facin forats a la casa. Al capdavall, en comptes dels capricis aleatoris de la natura liberal, els picots podrien ser una vasta conspiració de l'home molt ruc contra el bon home que va construir la casa. Expliquen que aquest home tan ruc es deixava escoltar per un alcalde que un cop va posar una autopista al mig del poble. Tot és possible. Especialment si es paga a terminis.

L'autopista al mig del poble es va desviar una mica per fer-la passar per un altre poble, justament el del costat. El poble del costat sempre és un poble detestable. Per abreujar, en direm Cassà de la Selva. Tot poble del costat es diu Cassà de la Selva. I sempre és un poble malvat, de gent malvada. L'home ruc va morir de la felicitat de veure l'autopista desviada, després de rebre una abraçada de Ted Kennedy i després d'una visita al perruquer de Carles Puigdemont. Comenten que de tant en tant encara visita, espectralment parlant, aquell alcalde maldestre que es va deixar entabanar per una autopista al mig del poble. Sort que els de Cassà de la Selva sempre són allà per salvar el poble del bon home constructor de la casa perforada per picots.

El poble en qüestió, el de la mansió del bon home, dels picots, de l'alcalde maldestre, es diu Campllong. Es podria dir Campllong de la Selva, però són gent sensata i van optar per dir-se solament Campllong.
 

Més articles: